1945-1955

EL NAIXEMENT DE L'AGRUPACIÓ

L’Agrupació Esportiva Sant Gregori es va crear amb l’esforç de molta gent, l’esforç de tot un poble que va plantar una llavor del que avui és un dels clubs de futbol formatiu més antic i reconegut del futbol gironí per la seva bona feina de formació de futbolistes i persones.

Cal remuntar-se al 1945 per trobar l’inici de l’Agrupació Esportiva Sant Gregori, en un prat de rostoll. Molta de la gent que va participar en els inicis del club és coneguda, però hi ha una altra gent que de manera més anònima va fer un treball enorme per aquesta entitat.

Un grup d’amics es reunien de tant en tant per jugar a futbol al carrer, on es feia vida aleshores, fos quina fos la superfície i les porteries imaginàries. Una persona que val una menció especial en els inicis del Club és l’Enric Padrosa Simón, altrament conegut com en Baster. I és que en Baster, gran jugador de futbol des de petit, va haver de retirar-se del futbol per una lesió. Però el seu esperit de futbol el va instar a portar el futbol a Sant Gregori.

El camp d’en Serra, primer terreny de joc

Així doncs, en Baster i uns quants més entre els quals figurava en Joaquim Rafel Armengol –conegut com en Cuet de Bescanó o el mosso de Can Simón-, i en Gutiérrez, van treballar en la idea de crear un club de futbol. Els tres eren l’alma mater del que seria l’AE Sant Gregori. 

Amb un equipament bàsic, ni molt menys blaugrana, format per samarreta vermella i pantalons negres i un camp de futbol situat a un dels camps d’en Serra es va començar a fomentar en el que el dia d'avui és aquest club. Un terreny de joc ple de pedres i les porteries fetes amb canyes al mateix moment.

Cap a l’any 1953 l’entitat va adquirir una nova ubicació per a la pràctica del futbol. Van ser dos camps, se’n deien el de dalt i el de baix a causa de la seva col·locació geogràfica i es trobaven a la zona de Ginestar, a Can Batlle de Ginestar. Del 1951 al 1953 es va jugar al camp de baix i, posteriorment, fins al 1956, es va inaugurar al de dalt. 

Els diners eren més aviat escassos i els partits es disputaven coincidint amb les festes majors dels pobles i sense la figura de l’àrbitre. El transport per disputar els partits era la bicicleta en aquells moments.

L’equip, però, no era oficial ja que els jugadors no eren federats i no hi havia estatus, només una Junta Directiva. Una Junta que estava formada per les següents persones: Enric Padrosa, Mossèn Joaquim, Pepet de la Casassa de Ginestar, Pitu de Can Gurí, Emili Roger, Joan de Mas Bou, Joan de Cal Ros, Dr. Vilaplana, a més de molta gent que van col·laborar, com ha passat al llarg de tota la història del Club, per tal que Sant Gregori tingués futbol. 

L’inici del color blaugrana

Al cap de poc temps va arribar la indumentària blaugrana que identifica el Sant Gregori avui en dia. A iniciativa d’en Joan Noguer “Nitu”, es van comprar onze samarretes i una pilota a canvi de 200 pessetes. Una roba que els jugadors es posaven a la riera o en un porxo de Can Batlle.

Els locals on es reunien eren diversos, al bar o a casa d’en Baster tot fent el vermut. Unes trobades en les quals es buscaven jugadors però sobretot es passava una bona estona mentre preparaven les pissarres amb guixos de colors, que servien de cartell per als partits. El dinar de final de temporada a Santa Afra era innegociable. Els primers partits no van ser massa positiu a nivell de resultats, amb un 8-0 contra el Celrà i un 6-0 davant el Bescanó, però el més important és que la il·lusió per crear un equip de futbol estava molt viva.